Esculllo aquest paper, aquest fragment d’espai per dipositar la paraula, el gest, ..., la pregunta. En aquesta finestra oberta a l’espai infinit em qüestiono sobre el temps, la línia, la forma; sobre els espais que fan possible naixement, creixement i mort. Sobre l'impuls que necessita fer-se present en aquest buit sense mesura on res no passa i tot és possible. Cerco espais desconeguts, espais de record, de desig, de somni, ..., projectant instants sobre les formes blanques.

 

Jordi Coll

 

 

 

El paper blanc, el paper en blanc, l’espai infinit on tot és possible.

El meu espai és tan blanc que no sé de què s’omplirà, amb què o qui es trobarà. El meu espai blanc on hi juguen tots els camins.

Des del no ser, des del res, des del blanc, deixem la primera empremta, el punt, la idea, el lloc on es creuen els camins.

Des del lloc desconegut, des del punt més llunyà, creant connexions, xarxes, unions que ens mantenen suspesos en el buit de l’univers.

No sé, no sóc, sóc blanc.

 

 

Mònica Edo